ENTREMALIATS CLÍNICA VETERINÀRIA

ENTREMALIATS CLÍNICA VETERINÀRIA

CLÍNICA VETERINÀRIA ENTREMALIATS

Plaça del Triomf, 40
08225 Terrassa, Barcelona
Síndrome de disfunció cognitiva

Síndrome de disfunció cognitiva

QUÈ ÉS?

La Síndrome de Disfunció Cognitiva, o vulgarment conegut com a síndrome del gos vell, és un conjunt de canvis conductuals i cognitius observats en alguns gossos durant l’envelliment, causats per lesions i canvis morfològics del teixit cerebral.

QUÈ PROVOCA?

Podem notar que la nostra mascota, ja entrada en anys, fa un temps que actua de manera estranya, fa coses que abans no feia o sembla que està menys activa i més apàtica.

Els canvis de comportament causats per la Síndrome de Disfunció Cognitiva (SDC) ocorren entre el 14% i 35% dels animals geriàtrics. Es poden dividir en les següents categories:


– Alteració de la interacció social: Podem observar que perden l’ interès en les moixaines i en el contacte amb nosaltres, no són tan efusius en rebre’ns o apareixen conflictes amb algun membre de la família.

– Pèrdua de memòria: desaprenen ordres que sabien bé, orinen i defequen a casa quan abans no ho feien, els costa aprendre ordres noves o no reconeixen als propietaris.

– Desorientació: es perden en llocs coneguts, intenten passar pel costat equivocat de la porta o són incapaces d’esquivar certs obstacles.

– Alteracions del cicle del somni: dormen de dia i no descansen de nit (solen deambular per la casa).

– Disminució de l’activitat: tant dels passejos com de la resposta a estímuls, exploració de l’ambient, etc. Per contra també pot aparèixer un augment d’ansietat, irritabilitat o vocalitzacions. Sovint, també caminen per la casa sense un rumb determinat.

– Disminució de l’auto neteja corporal i alteracions de la gana.

QUÈ FAIG SI LA MEVA MASCOTA MOSTRA ALGUNS D’AQUESTS SÍMPTOMES?

El diagnòstic d’aquesta malaltia es realitza per exclusió, és a dir, cal descartar altres malalties que poden donar lloc a alguns d’aquests símptomes (com per exemple, l’artrosi, la malaltia periodontal, ceguesa, sordesa o en resum, qualsevol condició dolorosa o incòmoda).

Per a això cal realitzar un examen exhaustiu i proves complementàries com a analítiques sanguínies, radiografies, ecografies, etc.


És útil la realització d’un qüestionari per part del propietari, ja que dóna molta informació al veterinari i sovint informació que podria passar inadvertida pels amos de la mascota.

TÉ TRACTAMENT?

En tractar-se d’una malaltia degenerativa, no existeix un tractament definitiu. No obstant això, el seu avanç pot fer-se més lent mitjançant la implantació d’una teràpia combinada. Aquesta inclou:

– Pautes de comportament: a realitzar pel propietari a casa (com per exemple, rutines previsibles, passejos curts, jocs d’amagar i buscar objectes, etc.)


– Fàrmacs: que ajudaran a augmentar la dopamina i altres catecolamines, a disminuir els radicals lliures, a incrementar la perfusió cerebral, a incrementar la transmissió colinèrgica, etc. Alguns poden ser d’ajuda per a restaurar el cicle del somni, per a disminuir l’ansietat, etc.

– Nutracèutics: són suplements nutricionals neuroprotectors que ajudaran a restablir algunes funcions cognitives, millorant els símptomes del SDC.

– Dietes especials: formulades específicament per a millorar els signes que produeix aquesta malaltia.

Cada iaiete necessitarà una teràpia personalitzada. Demana cita en el teu centre veterinari i després de visitar a la teva mascota, el veterinari instaurarà el tractament més adequat segons el grau d’afectació. I si és necessari, receptarà medicació complementària per a millorar el seu estat i que l’avanç d’aquesta malaltia sigui el més lent possible.

cookies-policy

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar l'experiència de l'usuari a través de la seva navegació. Si continues navegant acceptes l'ús de la nostra Política de cookies