Col·lapse Traqueal

Col·lapse Traqueal

¿EL MEU GOS TUS?

Els gossos també tussen.  Les causes de la tos, igual que en el nostre cas, poden ser d’origen divers (alteracions respiratòries, alteracions cardíaques, causes congènites, etc.)

En general, qualsevol problema que irriti la tràquea o els bronquis principals causarà tos.

Quan aquesta tos és més recurrent o en forma d’atacs de tos, és quan hem de portar al nostre amic al veterinari.

És necessària una exploració física completa i en la majoria dels casos també de proves complementàries (com analítiques de sang, radiografies, etc.), per determinar quina és la causa concreta que està provocant tos a la nostra mascota.

En alguns casos, una vegada descartades altres causes (i sobretot en animals de raça petita), i després de proves complementàries específiques (com l’endoscòpia) la causa és el col·lapse traqueal.

¿QUÈ ÉS EL COL·LAPSE TRAQUEAL?

És una malaltia degenerativa que apareix amb major freqüència en races petites. Es manifesta majorment en adults madurs, encara que l’edat de presentació és variable. Es creu que és una malaltia congènita que es transmet a la descendència.

La tràquea comunica la laringe amb els pulmons i en un animal normal té una forma circular, com un tub. Tres quartes parts estan constituïdes per un teixit rígid cartilaginós, mentre que la regió dorsal està formada per una membrana fina (el múscul traqueal).

Aquesta malaltia es caracteritza per una progressiva degeneració d’aquesta membrana, que s’introdueix dins la llum de la tràquea, impedint el pas de l’aire cap als pulmons.

.

¿COM LI AFECTA AL MEU GOS?

Això provoca tos seca. En ocasions, sembla que volen treure’s alguna cosa que està clavada a la seva gola. Unes altres fins i tot vomiten. Solen tossir més quan es posen nerviosos o quan estan més contents.

Com a conseqüència de la menor entrada d’aire, solen pantejar massa, arribant a tenir fins i tot atacs d’asfíxia i pèrdua de coneixement en els casos més greus.  També pot arribar a escoltar-se un estridor durant la inspiració, causada per l’entrada d’aire a través d’una via estreta.

Desafortunadament és una malaltia progressiva, que evoluciona a poc a poc a pitjor. Amb el temps pot ocasionar una alteració coneguda com a hipertensió pulmonar, que a la llarga podria afectar al cor i causar insuficiència cardíaca.

L’evolució d’aquesta malaltia no es pot predir. En alguns animals evoluciona molt a poc a poc i aquests poden viure molts anys amb una qualitat de vida acceptable, arribant a morir per altres causes. En uns altres, desgraciadament, aquesta malaltia evoluciona de forma ràpida i el desenllaç pot ser fatal.

¿COM PUC AJUDAR AL MEU GOS?

El tractament és complex i ha de fer-lo un veterinari. Es poden dur a terme diverses tècniques quirúrgiques (no aptes per a tots els casos) i també hi ha tractaments mèdics per ajudar a respirar millor al nostre animal i alleujar la tos.

El veterinari valorarà cada cas i administrarà els diferents fàrmacs que pot necessitar cada pacient, tenir en compte els seus efectes i controlar la seva evolució, per modificar el tractament sempre que sigui necessari.

A casa, els propietaris dels gossos que pateixen aquesta malaltia, poden tenir en compte les següents consideracions:

  • Evitar qualsevol pressió en el coll, per això és millor portar subjecte al gos amb un arnès.
  • No sotmetre a l’animal a ambients mal ventilats o amb excés de fum, pols o altres agents irritants per al sistema respiratori.
  • Pot ser útil la col·locació d’un humidificador, per fluïdificar les secrecions respiratòries i així facilitar la seva eliminació.
  • Evitar el sobrepès, que ocasiona una major dificultat respiratòria, mitjançant dietes amb baix índex calòric, ja que no serà possible amb exercici, ja que molts d’aquests animals rebutgen caminar.
  • Evitar tot el possible les situacions d’estrès, que provoquen un major col·lapse i disminueixen l’entrada d’aire. Intentar tranquil·litzar a l’animal quan aquestes situacions es produeixin, ja que no sempre és fàcil evitar-les.

En els casos més urgents, amb pèrdua de coneixement o sensació d’ofec contínua, cal acudir ràpidament al veterinari.